Punts de Trobada per a “reinventar” la ciutat

El proper dissabte 6 de novembre des de la CUP comencem el procés participatiu per elaborar el Programa Electoral de cara a les properes eleccions municipals a Barcelona

 

Esperem anar recollint propostes de tot tipus d’entitats, col·lectius i persones que enriqueixin i complementin tot allò en el que anem provant de treballar arreu, sigui a Barcelona, sigui a nivell nacional amb l’elaboració del nostre Programa Marc

Anem-hi anant, "pograma, pograma, pograma" que deia aquell

 

 



1 comentari

De vagues

Menys de 48 hores i afrontem una nova Vaga General a nivell estatal, desgraciadament, passen els anys i seguim a remolc del sindicalisme estatalista, espanyolista, poruc i venut. La vaga havia de ser abans de l’estiu però cal anar-hi, i sobretot, alimentar el sindicalisme nacional i de classe perquè no ens podem permetre perdre més el temps sense disposar d’eines capaces de dir la nostra als nostres centres de treball 365 dies a l’any. Seguim perdent llençols a cada bugada, seguim renunciant a picar de debò i optant per l’estètica, perquè ni tenim les eines ni ens preocupem realment per a tenir-les. Aviam que ens deparen els propers 8 anys com aquell qui diu, al meu parer això passa per superar complexes, apostar pel sindicalisme i saber treballar més enllà del curterminisme i fora del cercle de convençuts.

La vaga general, una passa més cap a l’alliberament nacional i social – Discurs de Carles Sastre

La Intersindical-CSC i l’Espai Jove presenten nou material per resoldre els dubtes sobre la vaga general – Materials de la I-CSC

Reformes cap al penya-segat – Article d’Isabel Pallarès

Països Catalans: La CUP fa públic el seu suport a la Vaga General

29-S: CRIDA DE LA CUP A PARTICIPAR A LA VAGA GENERAL– Comunicat de la CUP



Normal
0
21


29-S: Els Països Catalans en vaga general – Mobilitzacions a Llibertat.cat



Comentaris tancats a De vagues

Curs 2010/2011. Qui no s’arrisca, no pisca

Una nova diada, que donaria per moltes lectures però que em fan francament mandra de  posar per escrit. Mentrestant, treball: Lent i gris, però constant, humil i tenaç. CUP a les properes eleccions municipals a Barcelona i continuant allò que se’n diu desplegament. Sumant, aprenent, coneixent i teixint. Pograma, pograma, pograma. De cigales i de formigues. Ara toca deixar de mirar el toro des de la barrera.
 
 
 
 

La CUP de Barcelona es presentarà a les eleccions municipals de 2011

La CUP de Barcelona, a les municipals del 2011 – Vilaweb

Primer acte públic de la CUP al districte de l’Eixample



1 comentari

Sant Joan, Països Catalans, Flama del Canigó

22 de juny, volts de mitjanit, en una estoneta, des del cim del Canigó començaran a davallar tot tipus de fanalets equipats amb la Flama del Canigó, i a escampar-se en poc més de 20 hores a centenars de poblacions dels Països Catalans, especialment de Catalunya i la Catalunya Nord, per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan amb les que celebrar la revetlla. Relleus, bicicletes, barques, cotxes, motos, patins… Tot plegat, mercès a uns quants centenars, segurament uns pocs milers, de persones de trajectòries ben diverses que realitzen un espectacular exercici de sinèrgies que comença mesos i setmanes enrere. No és casualitat que molta d’aquesta gent sigui la que participa activament en les consultes sobre la independència que marquen aquest curs. Som poble, som Països Catalans.

 

 

La musiqueta, a càrrec de Joan Garriga i la Bressola

Comentaris tancats a Sant Joan, Països Catalans, Flama del Canigó

80.000 guàrdies civils a Barcelona?

Podríem parlar de l’impagable vídeo de l’alcalde Hereu inaugurant la consulta sobre la Diagonal i  reforçant de rebot la qualitat organitzativa de les consultes sobre la independència, però avui toca preguntar-se per uns cartells i adhesius que proliferen a Barcelona, 80.000, i un bloc http://vuitantamil.blogspot.com/

La musiqueta, inspector Clouseau. Jo de moment he trobat això però hi trobo a faltar el verd, el bigoti i el tricorni.

 

Comentaris tancats a 80.000 guàrdies civils a Barcelona?

Arriba la consulta a l’Avinguda Diagonal

La consulta sobre
l’Avinguda Diagonal ja és aquí, aprofito per posar el posicionament de
la CUP
així com unes reflexions sobre el tema, provant d’acotar-se als 4.000 caràcters de la temible "dictadura" del paper i la maquetació.

La
CUP davant de la transformació de l’Avinguda Diagonal i la consulta
ciutadana d’Hereu
– CUP de Barcelona

 

 
La musiqueta, va de batiscafs
 



[@more@]

 

Avinguda
Diagonal, tramvies i consultes, prenem-ne nota

Barcelona
afronta els propers dies la seva primera consulta ciutadana. Més de
1.400.000
persones, tota la gent major de 16 anys empadronada a la ciutat, poden
dir-hi
la seva. Un fet ben rellevant, tema estrella de l’agenda política encara
que no
sembla que generi gaire entusiasme al carrer. Ni amb 3 milions euros de
campanya esbiaixada, tot i que parlem d’una inversió municipal de més de
120
milions d’euros sigui A o sigui B.

La reforma és una
crònica anunciada, diferents consistoris dirigits per el PSC-PSOE
apunten fa
anys en aquesta direcció. Personalment, no seré jo qui en discuteixi la
necessitat. L’he patit com a ciclista (accident inclòs per la mania
d’enganxar-los a les parades d’autobús), com a vianant, com a usuari del
bus i
com a conductor.

Tramvia i procés
participatiu en són aspectes clau. Respecte el tramvia, l’Ajuntament ha
anat
pulint aquesta idea any rere any. Els seus partidaris esgrimeixen uns
arguments
a tenir en compte: Mediambientals, eficients en capacitat,
adaptabilitat,
velocitat o control semafòric… però tot passa a un segon pla quan
altra
vegada s’intueixen interessos econòmics concrets. La reaparició del
tramvia a
la ciutat fou via gestió indirecta del servei. TRAM S.A, doncs, compta
amb un
77% – 80% de capital privat, on Alstom o Fomento de Construcciones y
Contratas
(FCC) ja en sumen un 40%. TRAM S.A avui mateix paga els 200.000 euros
que ha
costat el vídeo promocional de les opcions proTramvia i, segons corre la
brama,
finançant una part dels pressupostos d’entitats que en fan bandera des
de ja fa
uns anys, cas de l’Associació Promoció pel Transport Públic (PTP). La
mateixa
PTP que va sumar-se in extremis a la gran manifestació contra els
problemes d’infrastructures de l’1-D del 2007. Cal destacar el risc
d’embrancar-se en unes obres que descarten el metro d’entrada obviant
que una
altra administració pugui tirar pel dret més endavant. Tot apunta a les
decisions curterministes pel negoci immediat, al que hay de lo mío? que
no
acabarem de descobrir. I això, fet amb diner públic, és especialment
greu i
resta tot credibilitat al concepte de participar.

En aquest cas, a
més, s’hi suma aquesta consulta, que de fet, no era pas proposta del
bipartit.
La conjuntura? 49% d’abstenció, 4% de vot en blanc, i una davallada
electoral
de l’aleshores govern tripartit a les darreres municipals. I la
possibilitat
d’abandonar  l’Ajuntament el proper juny
després de 30 anys, de ben segur no ens assabentarem de com es revisen
les
catifes aquests mesos. No són temes menors. A Barcelona, es porten anys
fent
provatures. Cants de sirena sobre una consulta pel pas de l’AVE (no es
podria
haver plantejat conforme si en volíem, d’AVE?), l’aparició dels Consells
de
Barri i dels Tècnics de Barri, la funesta elaboració de l’actual Pla
d’Acció
Municipal. Fins i tot la mateixa Ordenança del Civisme va provar de
legitimar-se als òrgans participatius de la ciutat.

Tot plegat, pot
mirar-se des de dos punts de vista. Per una banda, podem parlar de certa
sofisticació dels mètodes per imposar un model de ciutat que a hores
d’ara està
més que gastat, amb les dificultats que comporta per a qüestionar-les.
Per
altra banda, però, també podem pensar que, amb tota la relativització
que es
vulgui, podem girar el mitjó, i que si ara comencen a sortir amb
aquestes, és
perquè s’hi veuen abocats.

Resumint, cal
denunciar totes les mancances i irregularitats, però sabent que no
anirem més
enllà d’aquí a efectes pràctics, s’obre la possibilitat d’obrir una
bretxa quan
es valori com a factible, si no a nivell ciutat, si als nostres barris.
Se
m’acut, per exemple, el rum-rum sobre l’elecció directa dels
regidors
des dels districtes.

Tramvies a banda, i
de ben segur, aquesta consulta servirà ara mateix com a roc a la faixa
per a
Barcelona Decideix. Fins ara, una negativa del plenari, i el rebuig a
cedir
equipaments municipals (no així als barris, ja que a dos districtes,
Gràcia i
Eixample, s’hi ha pogut arrencar un si).

Prenem-ne nota. El
repte no és altre que seguir fent forat i poder prendre la iniciativa.
Sense
manies, i sense complexes, amb tota la paciència i relativització que es
vulgui. Picar fort, i des de com més espais millor.

 

Comentaris tancats a Arriba la consulta a l’Avinguda Diagonal

EPOCA i Públia, som i serem




Edicions el Jonc
ens sorprenia recentment amb una aproximació a la història d’EPOCA, experiència
armada catalana que encara a dia d’avui és una gran desconeguda, tant per la
opinió pública com, en d’altres paràmetres, per la mateixa esquerra indepedentista. Un gran encert i una més que interessant línia la que segueix aquesta editorial de terres de ponent.

L’entrevista de
Llibertat.cat als seus autors és també altament recomanable. Bona línia també la de
recordar-nos d’on venim .

El detall localista, una oportunitat per
conèixer el “treball pel país” de la malaguanyada llibreria Públia / Ballester,
recordo anar-hi amb ma mare de petit sortint d’escola, i encara avui conservo
còpia d’un dels mapes distribuits per en Joan Ballester, segur que més d’un i més d’una n’heu
vist d’aquests.
Joan Fuster, Focs de Sant Joan, Front Nacional de Catalunya,
Galinsoga,  germans Creix,  Carles M. Espinalt, diccionari
Alcover-Moll, atemptats de l’extrema dreta… tot un reguitzell
d’històries interessants dins d’aquelles parets.

Comentaris tancats a EPOCA i Públia, som i serem

Juguem a un altre joc!

La maragallada del senyor Hereu ens donarà dies de "glòria", comencen a pressupostar-se despeses  (400.000 euros així d’entrada) mentre els partits amb representació a l’Ajuntament no acaben de saber com reaccionar. Clar exemple el senyor Gomà ahir al matí a la ràdio dient que "en principi" hi donaven suport però avui fent veure que donava guerra.  Aquests són els mateixos que avui s’han abstingut a l’hora de cedir equipaments municipals per la previsible consulta sobre la independència que prepara Barcelona Decideix.

Rebuig al Jocs d’Hivern – Nota de premsa de la CUP de Barcelona

 

 

Això va prenent forma, i sense necessitat de medalles. Mañana sol, y buen tiempo

 

 

Comentaris tancats a Juguem a un altre joc!

Sant Antoni: Volien caldo? dues tasses

Avui dia de fer "barri", al matí tocava llevar-se amb la notícia que dotacions dels Mossos d’Esquadra desallotjaven La Rimaia, que d’uns mesos ençà havia ocupat un immoble al barri de Sant Antoni i que era espai de trobada per a tot tipus d’activitats. Aquest matí els senyors de l’uniforme han decidit que calia acabar això, valent-se de la mort els darrers dies de la última llogatera "legal" d’un dels pisos de l’immoble (finca amb bicho en argot de sonats), víctima d’altra banda de l’assetjament immobiliari durant anys i panys que havia fet que un edifici de tres plantes de l’Eixample acabés gairebé buit i en molt mal estat fins que un seguit de persones van decidir donar-li vida. I quina vida!

Concentracions i activitat al llarg del dia, que es clouen al vespre amb una nova ocupació després d’una manifestació de centenars de persones, ara en un edifici dues o tres vegades més gran i en plena Gran Via de les Corts Catalanes -num.550, entre Casanova i Villarroel-, vergonya veure finques senceres tancades i barrades. Veurem el que durarà però sense cap mena de dubte una bona resposta: La Rimaia es queda al barri.

Mentrestant, a l’Ateneu Layret, més enllà de donar un cop de mà en allò que bonament es pugui, seguim consolidant un projecte un pèl diferent, però a la mateixa trinxera, i tancant activitats per als propers dies. Xerrada sobre les cerveses artesanals dijous, presentació d’un poemari divendres, i xerrada sobre el "cas Ascó", l’energia nuclear i les Terres de l’Ebre el proper dilluns.

La musiqueta, vinguda des del nord, muntarem allioli

 

Comentaris tancats a Sant Antoni: Volien caldo? dues tasses

13-D. Comencem a decidir

D’aquí unes hores coneixerem resultats de les més de 160 consultes per la independència en aquesta primera tongada, aviam quines xifres de participació es donen finalment i com segueix evolucionant la cosa els propers mesos. En qualsevol cas, la feina feta per milers de persones aquests darrers mesos és ja de per si una bona victòria. Anem pel bon camí
 
 

La consulta popular per la independència comarca a comarca – Llibertat.cat

Segueix la jornada electoral al detall a Llibertat.cat – Llibertat.cat

 

Comentaris tancats a 13-D. Comencem a decidir